Des del 9 de març de 1562, l’espai que avui ocupa el barri de La Creu Alta pertanyia al terme municipal de Sant Pere de Terrassa (no d’Egara), concretament de la seva parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. No va passar a formar part de la vila de Sabadell fins a l’1 de juliol de 1904.
Mentre, sobretot entre els segles XVII i XVIII, les relacions dels habitants de les masies i petits nuclis de Jonqueres amb la vila, que aleshores tenia el seu límit septentrional on avui hi ha el carrer de Les Valls, havien estat sempre dificultoses, doncs el comerç que es realitzava fora del control del “Comú de Sabadell”, perjudicava els interessos d’aquest.
És per això que no es va permetre edificar cases, i molt menys establiments de cap mena, a la “plana de la creu”, en la que hi havia una creu de terme molt alta, a l’encreuament del camí ral de Manresa (actual carrer Major) on naixia l’antic camí cap a Castellar del Vallès.
No obstant, amb argúcies per eludir les normatives partidistes de la vila, el 1772 s’hi van edificar unes primeres cases, una mica més amunt de l’esmentada creu alta, que ja no es van poder fer enderrocar. Foren aquestes cases els primers edificis que es van conservar – alguns fins a avui dia encara – al des d’aleshores creixent nucli ‘urbà’ de la Creu Alta.
S’escripturaren el 2 de febrer de 1772, ara farà d’això 250 anys.
