Amb il·lusió vam fer la pujada pel camí anomenat des francesos, que amb fortes rampes i bones visites sobre el rocam de la muntanya anem guanyant alçada fins a trobar un bon mirador per descansar, obrir la motxilla i esmorzar.
Reprenem la jugada i fem les últimes escales, per fi el Cim, ens ha costat però val la pena.
La tornada l’efectuem pel camí del Pont. Es una sortida per recordar-la.
